22 maig Amor i amor

Els ho va dir Jesús als apòstols en l’últim sopar, si m’estimeu, el meu Pare us estimarà. Més, si m’estimeu, el meu Pare us estimarà i vindrem junts a fer estada en vosaltres. Amor meu a canvi del vostre. El gran amor de Déu al preu del petit amor de l’home. En una desproporció total, perquè és el tot de Déu a canvi del nostre res. Déu disposat a lliurar-se com una esposa que abandona allò seu per a ser rebuda i acollida en la llar de l’espòs que l’espera. Vindrem, diu Jesús, vindrem i farem estada… Això anuncia l’Evangeli de la Missa d’avui, que Déu vol fer de nosaltres el seu domicili, la seva estada i la seva llar. A canvi del nostre amor petit Ell s’ofereix sencer a la nostra capacitat de ser-amb-Ell.

És una amistat sense simetries. De fet, el seu nervi i la seva polleguera no estan en nosaltres sinó en la seva llibertat, perquè Déu decideix inclinar-se fins a aconseguir-nos. No és per una confusió, perquè sap bé que som una mica de carn, un grapat d’ossos, i que la vida nostra és el seu propi alè en nosaltres. En efecte, allò que de nosaltres té valor, ens ho ha donat Ell abans. I, amb tot, ens busca! Estimar-nos no li encongeix, ni fa que perdi categoria. Ens estima i roman Déu, sempre diví, sempre gran i poderós. El misteri és que demana que el vulguem, com si el nostre amor anés a afegir-li alguna cosa que no tingués ja. Ell, el nostre Déu, i nosaltres el seu poble. Li entusiasma aquesta possibilitat, ser un Déu amb un poble que reconeix el que és, un poble que el reconeix com a Senyor i que es deixa beneir per Ell.

Ve a estimar-nos. És clau tenir en compte que ve a estimar-nos, a estimar-nos realment. No per a conquistar la nostra imaginació o per a plegar-se als nostres instints. És un amor que vol salvar. S’acosta. S’acosta del tot i assumeix formes discretes, primes, les que siguin necessàries amb la condició de cabre en allò nostre. S’acosta i ens besa d’amagat, gairebé sense que ens adonem. Per a salvar-nos. Per a salvar-nos segons tot el que som. El que som ara i el que serem per sempre. No demana que siguem déus. Espera només que visquem sense complexos nans, sense les cotilles que el món imposa amb la seva cultureta, perquè la nostra pròpia humanitat aconsegueixi sencera la superfície del que som i pugui allí trobar-se amb la gràcia salvadora de Déu.

Déu demana només una mica d’amor humà a canvi del seu amor diví. Paraules i gestos d’home. Decisions i afectes de carn, que en reconèixer-lo diví des d’aquí, des del nostre, atreuen i conviden a la misericòrdia infinita de Déu. Tota al nostre servei, perquè vol mudar-se i fer estada en nosaltres. En canvi, els que criden furiosos que sí a l’avortament, els que aplaudeixen l’eutanàsia, i totes aquelles famílies a les quals l’Estat robarà a les seves menors embarassades, en la mort, només colliran més mort. Jesús convida a un amor.