09 maig Amors bons
Vivim a dos mil anys de distància del diàleg entre Jesús i els dotze que recull sant Joan al seu Evangeli. Impressiona moltíssim que aquestes poques paraules pronunciades entre homes ens continuïn interessant. I és que, malgrat tots els assoliments aconseguits en vint segles, no hem pogut distanciar-nos ni un mil·límetre del desig de ser estimats, de la necessitat radical que tenim tots de ser coneguts i estimats. De fet, vivim sempre atents, gairebé com si viure i buscar aquest amor anessin en el fons la mateixa cosa. Com el Pare m’ha estimat, així us he estimat jo – els va dir Jesús als dotze al Cenacle. Avui ens ho diu a nosaltres a la litúrgia de la Missa. I tot el pes de la història no ha fet que les seves paraules callessin, just perquè es dirigeixen a aquesta absència interior nostra que conforma el que som.
Jesús ens va estimar amb el mateix amor amb el qual el Pare el volia a Ell, des de l’abundància d’aquest amor únic. Es descobreix així la font i la forma de l’amor de Jesús, que és el fruit del seu mirar al Pare. En Crist descobrim que l’alçada i la riquesa del nostre amor està en funció d’allò a què mirem. Perquè segons sigui l’horitzó cap al qual caminem en la vida, serà el calibre dels nostres amors – perquè ningú pot donar el que no té. Per això s’entén que Jesús reclami alhora l’amor a Ell, l’amor als manaments, i l’amor al proïsme: mireu a Déu, mireu-me a mi, i llavors donareu la vida pels amics.
El do que és l’altre coagula en nosaltres el desig d’estimar. Al cònjuge, a un fill, a un bon amic. Però en moltes ocasions, i amb dolor, acabem denunciant els nostres amors, i en el secret del que som, ens menyspreem violentament. Es cola aquí un engany monumental, perquè no és que no siguem bons, és que els nostres amors són pobres perquè no tenen on recolzar-se al seu pas. Amors nans perquè manquen d’esperança – perquè no mirem més enllà de les nostres pròpies possibilitats. Fins a on va arribar Jesús amb la seva humanitat? Encara a la part alta de la creu va perdonar als seus botxins – perquè no saben el que fan. Jesús sabia i gaudia de l’amor del seu Pare. Així, com veiem en la vida de Jesús, només pot estimar a l’altre qui se sap ja estimat, aquell a qui l’Amor ha alliberat. Ho diu Jesús: “A vosaltres us dic amics, perquè tot el que he sentit al meu Pare us l’he donat a conèixer”.
