Per a mostrar en les seves obres el que portava dins, com ell entenia la iniciativa de Déu, Caravaggio li va fer paranys al temps en els seus dibuixos. Li va regalar aquesta misteriosa esquerda al seu realisme, que més que perdre's, consolidava així el...
La rebolcada cultural és total. Li hem donat la volta a tot el que és humà. I ha succeït l'impensable: ens hem passat la setmana aplaudint-li a la mort… És l'anti-història. Perquè tots els nostres avantpassats van dedicar cada segle del temps al contrari. Van...
Hi ha poques pàgines a l'Evangeli com aquesta de sant Joan. L'apòstol narra com Jesús va entrar en el temple i ho va posar tot potes enlaire, organitzant un gran embolic. Perquè el món havia ocupat l'interior del temple a l'abordatge… Va fer un assot...
Cada vegada que el seu fill quedava a l'abast dels seus ulls Abraham es commovia. Ni una vegada degué mirar a Isaac donant per descomptada la vida del noi o donant per descomptada la seva paternitat. Déu li va fer esperar la vida sencera, sempre...
Comencem la Quaresma. I triga poc a arribar la paraula. Conversió. També Jesús la va pronunciar de les primeres - convertiu-vos i creieu en l'Evangeli, perquè s'ha complert el temps, diu l'Evangeli. Conversió és una cosa de la qual entre nosaltres ja no es parla....
Cobert de lepra, amb la seva pell ferida, es va posar de genolls per a suplicar. Des d'allí li va demanar a Jesús que li curés. Obligat a respectar unes condicions de vida duríssimes, aquest home malalt, en comptes d'enrotllar-se en laments i malediccions, es...
Pere i Andreu estaven en el seu, treballant. Jesús es va acostar i els va cridar. Veniu amb mi i us faré pescadors, com si la vocació fos un moviment -un itinerari- en aquestes dues direccions alhora, una d'anada i una altra de tornada. És...
Els cristians ens fiem de sant Pau. La seva veu ens acompanya des de sempre, amb paraules enormes, grans com a sols que il·luminen el camí que porta cap a la novetat que Crist ofereix - gràcia, vocació, alliberament. Aquest diumenge, en la segona lectura...
Diu l'Evangeli que es va obrir el Cel. Que es va esquinçar, com si aquesta expressió parlés d'una esquerda definitiva, d'un descosit, de les portes de la casa del Pare ara obertes per sempre. Una cosa inesperada, impressionant, una espècie de nova i definitiva simpatia...
El temps és una cosa misteriosa i important. Subjecta tot el nostre en el seu interior. És per a nosaltres, se'ns dóna, encara que no és només nostre. Sens dubte: no ens pertany del tot. Perquè si fos així, li imposaríem segur densitats diferents. Aniria...
Utilitzem cookies de Google Analytics per analitzar el comportament dels usuaris de la web i veure el contingut que més us interesa. Si continues navegant per la nostra web entenem que acceptes l'us d'aquestes cookies. Més informació de les cookies que fem servir a la nostra Política de cookies.
A sota pots triar el tipus de cookies que permets en aquest web. Les funcionals són necessàries per al funcionament del web. Les analítiques ens ajuden a oferir-te contingut més interessant segons els vostres interessos. Les de Social Media us ajuda a compartir el contingut que considereu interessant i veure vídeos de youtube.
Prem al botó "Guardar configuració de cookies" per aplicar selecció.
Aquest contingut del tipus '%CC%'ha sigut bloquejat. Aquest contingut necessita tenir activades les cookies.