El que el Ressuscitat toca, queda transformat. Es veu en Maria, en els apòstols. En tants del primer moment. I en els milions que hem vingut després. Persones, història, i tota la cultura des de llavors… Si atenem el que va succeir aquell diumenge al costat del sepulcre -i ha estat així des de llavors- no queda una altra que reconèixer que la manera triada per Jesús perquè la seva novetat arribi fins nosaltres ha estat sempre la mateixa, el testimoniatge dels seus testimonis – la primera, Maria Magdalena. És precisament això el que li adverteix Jesús a Tomàs a l’Evangeli de la Missa d’avui: Perquè m’has vist has cregut? Feliços els que creguin sense haver vist.Ara, passats vint segles, és imprescindible que el nostre punt de partida pasqual consisteixi a reconèixer la potència inesgotable que portava dins el testimoniatge d’aquesta dona. A més, perquè Jesús la va triar a ella, i no a la Verge o a sant Josep, no podrem mai denunciar al testimoni per no coincidir amb el calibre del que testimonia – va tenir Jesús aquest afectuós detall, atenció, no tant amb els testimonis, sinó amb nosaltres, perquè ens va estalviar caure en aquest parany. Feliços els que creguin als seus testimonis, perquè veritablement Crist viu i habita entre nosaltres.

Déu té a les seves mans tot el poder, però el matí del diumenge, en comptes de demostrar en un espectacle la resurrecció del seu Fill, només va enviar a aquesta dona. A la humanitat sencera, només una dona. I únicament demana als seus apòstols que l’acullin – és el més preciós… Perquè el Senyor aconsegueix el més difícil: allò que per definició és infinitament més gran que la nostra capacitat d’entendre, i més gran que la nostra capacitat d’imaginar o abraçar, fa que per a nosaltres estigui tan al nostre abast com afirmar a algú present, a la Magdalena de torn. Els italians ho diuen amb una expressió típica: ens ho posa el Senyor ‘a mida d’home’; a la nostra mesura. Perquè Ell ens convida a un amor en la nostra llengua materna. La resurrecció, ha volgut que ens arribi d’aquesta forma.

Maria Magdalena ens diu molt de com ha de ser la nostra fe. No encertem quan la vivim com una prova de veure si aconseguim canviar-nos. No és la fe un duel mortal entre nosaltres i les nostres mancances. El que demana i proposa Jesús és que acollim la seva presència en els seus testimonis. Del que es tracta és d’apuntalar la relació amb aquell que Ell ens envia per a reconèixer la seva presència. A mida d’home… Perquè la fe és fàcil.

Bona Pasqua!