08 gen. Baptisme i conversió
El riu Jordà no és molt profund, ni el seu llit molt cabalós, però té aigua suficient. Amb tot, Joan degué enfonsar bé els peus en el llot del seu llit viscós, per a no perdre l’equilibri en cada gest. El seu era un bateig de conversió, una crida al penediment pels pecats per a preparar la vinguda del Messies. La de Joan Bautista era una missió que Déu li havia encomanat, encara que no tots la van saber reconèixer. Sí que va haver-hi alguns que es van acostar al riu i es van batejar, perquè no volien que hi hagués entre ells i Déu una cosa indeguda. Un dels quals es va acostar era Jesús. Ell no tenia pecat en l’ànima, però es va barrejar entre els penedits i li va demanar a Joan que repetís amb Ell el mateix gest ritual: bateja’m! En el riu el Fill de Déu es va solidaritzar amb els pecadors, un entre ells, anticipant així el que faria per sempre en la creu. També així li va donar a l’aigua el poder que no tenia, en quedar tocada per la força de la seva divinitat.
En descendir al riu, Jesús no va apartar a Joan, ara que el temps de la seva vida pública havia començat. Jesús no li va fer a un costat ocupant sencera la seva posició, sinó que en demanar-li el baptisme, li confirmava en el seu encàrrec: Joan, fes el que fas; fes també amb mi el que el Pare t’ha demanat. I crida al Poble d’Israel i anuncia-li que el seu Déu espera la conversió dels seus pecats. Llavors es va obrir el cel i va descendir l’Esperit en forma de colom, i va descendir també la veu de Déu. L’Esperit i el Pare consagraven al Fill i confirmaven a Joan. Déu vol la nostra conversió. I no podem mirar a Crist en celebrar el Nadal desoint aquesta crida. Per això, a l’Espòs que arriba cal rebre’l com a un que era esperat i desitjat.
L’Espòs, el Nadal, l’Evangeli; avui ni tan sols s’entén bé què vol això dir… Perquè hem triturat l’anunci cristià i l’hem regirat amb la ideologia de moda, que ha sabut bé com copiar-nos alguns enunciats i deslligar-los de l’esperança en la vida eterna. Avui dia tots som bones persones. Els que fan el bé sense selfies a instagram, i també els bons metges que lleven vides als hospitals perquè no són prou desitjades; tots igual de bons. Però no, el cristianisme és una altra cosa. Jesús és una altra cosa. Els cristians no tenim por al fet que ens demanin una conversió perquè no som tan marcits per dins com per a pensar que ens estan insultant. La conversió és el descobriment d’un amor que ens fa nous i ens canvia la vida sencera. És com un trasplantament que ens fa treure les arrels de la nostra pròpia terra per a enfonsar-les en el mateix ésser de Déu.
Avui ningú s’atreveix a dir la veritat. De fet, quan ens la diuen no sabem bé si ens estan atacant o si ens estan alliberant. Sant Joan la diu, i Jesús ens ho confirma: ens hem de convertir. I la cosa no va de deixar de ser males persones perquè el món ens accepti, sinó de deixar una mirada que només porta dins la nostra pròpia llum per a acollir la llum que Déu ens ofereix, que és una llum que no s’ofega mai en la foscor de la nit. Ens hem de convertir per a viure. I la conversió és possible perquè Ell està; és el que hem celebrat per Nadal.
