16 gen. Cos de Temple

Els cristians ens fiem de sant Pau. La seva veu ens acompanya des de sempre, amb paraules enormes, grans com a sols que il·luminen el camí que porta cap a la novetat que Crist ofereix – gràcia, vocació, alliberament. Aquest diumenge, en la segona lectura de la Missa, l’apòstol diu del cos i de la sexualitat. És interessant, perquè ara es parla mal d’aquestes coses. L’Església, per exemple, està gairebé muda, tremolant davant el món que la jutja i la vol bandejar. Els pares a les seves cases també, molt callats, perquè en intentar parlar amb els fills digitals, solen extraviar-se en els seus enormes laberints. I polítics i periòdics, es lliuren completament a dissenyar promeses i titulars recol·lectors de clics. Al final, tots confosos. Com és lògic, la confusió té el seu punt: estem sent testimonis de com els diners no perd ocasió i de com s’ha inventat ja una prometedora indústria dedicada al plaer sexual que atipa ja els lineals del super i les finestres de Amazon. Podem esperar més titulars, i més confusió, i més vendes.

Sembla que la sexualitat i l’amor s’estan divorciant per sempre. Perquè l’amor és lent, massa lent per a aquests temps nostres. A més, demana treballar en equip, i aquesta no és la nostra especialitat. L’amor porta dins una relació, pertànyer-se, ser-amb-el-altre. Llavors, un sacrifici. El plaer, com a molt, negocia i pacta – no va ni un pas més enllà. Però s’insinua més fàcil, més concret. Sembla que ens hem acabat posant tots d’acord perquè es converteixi en l’únic criteri, bastant idolatrat… Insisteixen molt els titulars, les sèries, i els negocis, i s’està encongint la sexualitat, cada vegada més reduïda als seus plaers possibles. Hem abandonat el desig de trobar el seu sentit, com si ens hagués esgotat el treball que suposa descobrir-nos a nosaltres mateixos.

Diu sant Pau: el cos és un temple, sagrat, un temple habitat per un Amor. Qüestiona la nostra mentalitat, cada vegada més aplatada. El cos és un temple que té dins un Cel que el pot il·luminar enter. Volem a Jesús, voldríem la seva vida i la seva llum en tot el nostre, perquè la vida sencera necessita la seva gràcia. Això sí, en tot excepte en la manera en la qual vam governar la nostra intimitat: aquí ens armem, com els cavallers, per a defensar el castell dels nostres plaers, com si intentar orientar l’instint ens pogués malmetre per sempre. Déu ens va fer de carn i os. Jesús es va fer de carn i os. És bo el cos i bo el plaer – els ha defensat sempre l’Església enfront dels qui els menyspreaven. Però el cos i la sexualitat són per a la vocació, per a la santedat – per a mostrar-nos la relació amb Déu, perquè som seus; també aquí ens vol beneir el Senyor. Acaba sant Pau i diu: No us posseïu en propietat, perquè us han comprat pagant un preu per vosaltres. Per tant, glorifiqueu a Déu amb el vostre cos!