En el fons pensem que la fe és de plastilina. Fa temps que ens vam donar permís per a anar donant-li forma segons els nostres interessos. Perquè la imaginem íntima, com alguna cosa només nostra. Efectivament, la nostra fe tracta del que diem que les...
La mort de Jesús va encongir als apòstols. Es van trobar immediatament retornats a la vida tal com era abans, ara a més amb el cor sotmès al pes de l'amenaça: també ells podien ser condemnats a la creu del rabí. Estaven quiets, engarrotats, travessats...
La fusta per dins era agarrada, atapeïda, capaç de mantenir quiets -captius- els claus que la van obrir a cops. La van obrir, però es va fer propietària del pes mort de l'home de la creu. Sense bellugar-se, sense doblegar-se ni tan sols una mica....
Som ben petits quan arribem al món. Gairebé res. Però des del primer dia cada sentit és expert en el seu: el tacte, l'oïda, l'olfacte… Déu ens regala els sentits perquè puguem trobar-nos amb la realitat. Per a trobar-nos amb la seva obra, amb la...
Jesucrist és el batec més absolut i exagerat, el batec més radical i dramàtic del cor de Déu. El definitiu. Sant Pau diu que va ser en la plenitud del temps. Va succeir, el cor de Déu es va exercitar amb tal força, es va...
La nostra paraula interior té una força tan peculiar que a vegades ens passem temps sencers dominats per ella, completament ocupats per dins amb el que estem pensant. Però amb pensar no n'hi ha prou, no és suficient. És més, quantes vegades el nostre rumiar...
Tinc un record inesborrable d'un dia en el col·legi, jo petit, quan un professor ens va sorprendre a tots en explicar-nos que els edificis alts es mantenen en peus gràcies als seus fonaments. Són aquí amagats, discrets, però són imprescindibles. Ho vaig entendre, sense veure,...
L'altre dia vaig mantenir una llarga conversa amb un home amic molt gran. Els seus fills s'han enfadat entre ells i li fa mal infinit aquesta brega inesperada. Cap al final de la nostra estona junts panteixava entre les paraules, sagnant per la pregunta, mentre...
En el seu últim poemari Jesús Montiel s'acomiada amb una frase en la qual li fa una reverència a “aquest miracle del qual a vegades soc testimoni i al qual anomenem realitat”. Tanca així la pàgina primera del seu llibre, convidant-nos al camí que van...
Sembla que la vida és només ara, ja, tot immediat en el temps i en l'espai; ha canviat la nostra manera de pensar. Ara el que compta, el que sembla que sosté la importància de les coses -de la vida- ho situem cada vegada més...
Utilitzem cookies de Google Analytics per analitzar el comportament dels usuaris de la web i veure el contingut que més us interesa. Si continues navegant per la nostra web entenem que acceptes l'us d'aquestes cookies. Més informació de les cookies que fem servir a la nostra Política de cookies.
A sota pots triar el tipus de cookies que permets en aquest web. Les funcionals són necessàries per al funcionament del web. Les analítiques ens ajuden a oferir-te contingut més interessant segons els vostres interessos. Les de Social Media us ajuda a compartir el contingut que considereu interessant i veure vídeos de youtube.
Prem al botó "Guardar configuració de cookies" per aplicar selecció.
Aquest contingut del tipus '%CC%'ha sigut bloquejat. Aquest contingut necessita tenir activades les cookies.