24 des. Cap amunt
La Bíblia ho diu al principi, del primer: Déu va crear a l’home. Després de dedicar uns dies a preparar-li amb cura un món, una llar on viure, en el sisè dia Déu va crear a l’home, a l’home i a la dona. Diu el llibre del Gènesi que llavors Déu va quedar com aquietat, en una espècie de tranquil repòs, dedicat només a mirar i a delectar-se amb la bellesa de la seva criatura, perquè “era molt bo”. És veritat que habiten el món altres criatures, moltes bellíssimes i magnífiques. Tants animals. Però miren només cap avall, sempre cots, buscant aliment i supervivència. L’home és únic perquè usa el coll per a mirar cap amunt, buscant al que li dóna totes les coses. Llavors la seva mirada es troba amb la de Déu, que des de sempre fa caure suaus el seu ulls sobre nosaltres.
Va començar la història amb els dies primers dels quals parla el Gènesi. I quan el temps va aconseguir la plenitud, per un amor únic, el Pare li va regalar al Fill una humanitat com la nostra – i el Fill de Déu es va fer home en les entranyes de María. Com si el Pare desitgés que també el Fill pogués mirar cap amunt amb el mateix gest de l’home… I Déu es va fer carn – però home sencer, no semblant-ho, sinó sent-ho en veritat, per sempre, només diferent perquè no havia pecat.
Però es va fer home-nen. El nen és home del tot, però home que encara no s’ha emancipat, que no ha après a parlar, a construir, home que encara no s’ha embriagat amb el miratge que es val només; un home que encara no sap de narcisisme. El nen és home, sense faltar-li res, però només té pell, cor i pobresa. I els ulls del Pare, que en mirar s’agrada, perquè va veure Déu que era molt bo. El nen només té vocació. És el seu únic tresor – la mirada de Déu.
Déu ens crida. Però només pot acostar-se a Betlem qui estigui disposat a ajupir-se, a caure de genolls, perquè Déu ara habita en les bajuras. Ajupits, i així despullats de la nostra suficiència, obligats a abandonar els nostres pobres adorns, perquè al Nen no li podem demanar que reconegui o aplaudeixi els nostres mèrits. El Nadal ens demana i proposa una vida de nens. Perquè és revelació de l’amor del Pare.
L’Església, amb una impressionant fidelitat, en aquest any inesperat, ens proposa això de sempre: la paternitat de Déu. La nostra vocació, la de cadascun, que és la garantia que tot és per a un bé, perquè Déu-és-fidel. Que per intercessió de María i Josep ressonin potents en el nostre interior, per a il·luminar-lo, les paraules de l’àngel als pastors: “No temeu, us porto una bona notícia, una gran alegria per a tot el poble: avui a la ciutat de David, us ha nascut un Salvador: el Messies, el Senyor”.
