09 abr. Un petó
La passió va començar amb un petó. Es va acostar Judes fins a la galta de l’amic i el va besar. Aquest era el signe acordat per a la traïció, aquesta manyaga. Aquí s’anaven a trobar el bé i el mal, en la pell disponible de l’home Jesús. Perquè Ell és el límit que li talla el pas al mal. Ell el deté, el venç. La seva humanitat i la seva missió són la frontera insalvable que assenyala la fi. A més, convé adonar-se: Jesús estava abans. En efecte, si es guanya la perspectiva suficient es veu clarament: Judes va arribar després. Va pensar el seu pla, el va negociar i el va cobrar, i es va acostar fins al jardí de les oliveres. Però Ell ja era allí – es diria que l’estava esperant, aviat, llest per al cos a cos amb l’enemic. El bé matina; Judes va arribar després.
Jesús va anar abans perquè Ell és el precipici on el mal es perdrà a si mateix. Va arribar abans perquè nosaltres el necessitem aquí, en aquest camp de batalla que manté el que som i assegura la nostra vida. Sense Ell, cauríem tots morts. No ens podem salvar sols. No ens bastem per al pols amb el mal. El mal que ens abrasa per dins tantes vegades, i el que ens fereix des de fora. Així és, el bé que necessitem per a viure és més gran que nosaltres. Fa falta un Déu sencer per a salvar el que som. Per això Jesús ja estava a l’hort, esperant a Judes, esperant, sense que el tripijoc de les trenta monedes li pogués enxampar desprevingut.
Sense Jesús el mal s’atreveix amb nosaltres i ens enganya Ens pretén confondre. Ens diu el que no és, i en el fons, ens proposa la mort en totes les seves possibles modalitats. En aquestes caminem quan passem. Per això Jesús va arribar fins als llavis de Judes, per a salvar-nos. Realment ho va fer. Realment Jesús és. En la celebració d’aquest diumenge, i en la setmana santa que comencem, es dona a conèixer. I ens convida a una vida amb Ell – ens convida a pertànyer-li. Nosaltres la presència de Jesús en la història no la podem fabricar. La salvació, la nostra salvació, no la podem construir pel nostre compte. La podem acollir; podem rebre la seva gràcia, acostar-nos a l’altra galta del natzarè per a rebre la seva gràcia. I deixar que ens defensi, protegits per sempre per l’abric de la seva presència. O Jesús o el mal.
